Regles de les xarades: guia completa amb gestos i senyals
Les regles de les xarades són senzilles: una persona representa una paraula o un títol només amb gestos, sense parlar ni fer sons, i el seu equip té un temps limitat, normalment entre un i dos minuts, per endevinar-lo. No es pot lletrejar, moure els llavis ni assenyalar la resposta. Cada encert suma un punt i guanya l’equip amb més punts.
Regles de les xarades: les normes bàsiques
Aquestes són les normes que es fan servir a gairebé totes les sobretaules i trobades familiars:
- Es juga per equips, amb un mínim de tres persones en total. Si sou molts, feu dos equips.
- Qui actua llegeix la targeta en silenci i no la pot ensenyar.
- Està prohibit parlar. Ni paraules, ni xiuxiueigs, ni llavis que dibuixen la paraula.
- No es poden fer sons, tret que el grup hagi pactat abans que les onomatopeies estan permeses.
- No es pot lletrejar la paraula a l’aire ni dibuixar-ne les lletres.
- No es pot assenyalar la resposta si és un objecte que hi ha a l’habitació.
- El temps és sagrat. Quan sona l’alarma, el torn s’ha acabat encara que l’equip ho tingui a la punta de la llengua.
- L’equip pot dir tantes respostes com vulgui, en veu alta i sense límit, mentre duri el torn.
Quins senyals estan permesos?
Els senyals són el gran aliat de qui actua. Els que es fan servir més:
| Què vols indicar | Gest habitual |
|---|---|
| Pel·lícula | Fer girar la manovella d’una càmera antiga al costat de l’ull |
| Cançó | Posar-se la mà al pit i obrir la boca com si cantessis |
| Llibre | Obrir les mans com si fossin les tapes d’un llibre |
| Sèrie de televisió | Dibuixar un rectangle a l’aire amb els dos índexs |
| Nombre de paraules | Aixecar tants dits com paraules té el títol |
| Quina paraula fas | Aixecar un dit per a la primera, dos per a la segona |
| Nombre de síl·labes | Posar dits damunt de l’avantbraç |
| Sona com | Estirar-se el lòbul de l’orella |
| Encertat | Tocar-se el nas i assenyalar qui ho ha dit |
Si en voleu la llista completa, amb els senyals per a paraules curtes, plurals i temps verbals, mireu la guia de gestos per a xarades.
Quines categories es fan servir a les xarades clàssiques?
La versió tradicional gira al voltant de títols. Exemples reals de les nostres baralles:
- Pel·lícules: Titanic, Ghostbusters, Mar Adentro, El Orfanato. Trobareu més títols a la baralla Pel·lícules.
- Cançons: Boig per Tu, Bohemian Rhapsody, Imagine, Sempre Que Vulguis. N’hi ha moltes més a la baralla Cançons.
- Llibres i personatges: Don Quixot, Tirant lo Blanc, Pinotxo, Peter Pan. Els teniu tots a la baralla Llibres.
Amb els títols llargs, la regla d’or és dividir: indica quantes paraules té, tria la més fàcil i comença per aquella.
Quines variants de regles són habituals?
Cada casa té les seves normes. Les més comunes a les partides catalanes:
- Onomatopeies sí o no: amb nens petits, sovint es permet fer el bup-bup del gos o el mèèè de l’ovella. Amb adults, se sol prohibir.
- Assenyalar el propi cos: gairebé tothom ho accepta, per exemple tocar-se l’orella per dir orella.
- Passis: un passi per torn sense perdre punts és el més habitual.
- Robar el punt: si l’equip no encerta, l’altre equip té un intent.
- Temps per categoria: un minut per a paraules simples, dos per a títols.
Allò important és pactar-ho abans de la primera targeta, no a mitja partida.
Com es resolen les discussions durant la partida?
Les xarades tenen fama de provocar debats a la taula. Algunes maneres d’evitar-los:
- Nomeneu un àrbitre per ronda, que controla el temps i decideix els casos dubtosos.
- Accepteu sinònims molt propers si el sentit és idèntic, per exemple gat i moix.
- Plurals i articles: si l’equip diu el títol amb un article de més o de menys, compta com a encert.
- Si qui actua parla sense voler, el torn s’anul·la i el punt no compta.
- En cas d’empat, una última targeta per equip, amb mig minut cada un.
Quines regles s’adapten quan hi juguen nens?
Les normes de sempre valen per a tothom, però amb els més petits convé afluixar-ne algunes:
- Més temps: dos o tres minuts per torn en lloc d’un.
- Sons d’animals permesos: el miau o el quiquiriquic ajuden molt els més petits, fins als set o vuit anys.
- Un adult que llegeix la targeta a cau d’orella als que encara no saben llegir.
- Ajuda pactada: si el nen s’encalla, un company de l’equip pot sortir a actuar amb ell.
- Puntuació generosa: mig punt si l’equip s’acosta molt, perquè ningú acabi la tarda frustrat.
Quant dura una partida i quan s’acaba?
No hi ha una durada oficial. El més pràctic és acordar un nombre de rondes, per exemple que tothom actuï dues vegades, o fixar una hora de final. Amb vuit persones i torns de dos minuts, cada ronda dura uns vint minuts comptant els canvis. Si voleu més ritme, podeu escurçar els torns a un minut.
Si és la primera vegada que hi jugueu, comenceu per la guia de com jugar a xarades i després torneu aquí per afinar les normes.
