Què és una xarada? Significat, origen i com es juga
Què és una xarada? En català, la paraula té dos sentits relacionats: una endevinalla on s’ha de descobrir una paraula a partir de pistes sobre cadascuna de les seves síl·labes, i el joc de grup en què una persona representa una paraula o un títol amb mímica, sense parlar, perquè el seu equip l’endevini. El joc de mímica va néixer de l’endevinalla.
Què és una xarada i què vol dir la paraula?
Quan algú diu “fem unes xarades” en una sobretaula, gairebé sempre parla del joc de mímica: algú s’aixeca, rep una paraula en secret i l’ha de fer entendre amb gestos. Però si obres una revista de passatemps, la xarada és un altre repte: una endevinalla escrita que divideix una paraula en parts i dona una pista per a cada part. Tots dos sentits tenen la mateixa arrel i comparteixen la mateixa idea: arribar a una paraula a trossos.
| Sentit | Com es juga | On es troba |
|---|---|---|
| Endevinalla de síl·labes | Es llegeixen pistes de cada part i s’endevina la paraula sencera | Revistes, llibres de passatemps, classes de llengua |
| Joc de mímica | Una persona actua sense parlar i l’equip endevina | Sobretaules, festes, escoles, colònies |
Com és una xarada de síl·labes?
La xarada clàssica segueix una fórmula fixa: “la meva primera…”, “la meva segona…” i “el meu tot…”. Cada pista descriu una síl·laba o un tros de paraula, i el “tot” descriu la paraula sencera. Uns quants exemples fets en català:
- La meva primera fa voltes, la meva segona escalfa de dia, i el meu tot és una flor que sempre mira amunt. Resposta: gira-sol.
- La meva primera atura, la meva segona cau del cel quan plou, i el meu tot et protegeix de la pluja. Resposta: paraigua.
- La meva primera és un gos a Mallorca, la meva segona és entre dues muntanyes, i el meu tot es pot muntar. Resposta: cavall (ca + vall).
Aquest tipus d’endevinalla és un bon exercici a l’escola per treballar les síl·labes i el vocabulari, i encara surt a les seccions de passatemps. Per inventar-ne una de pròpia, tria una paraula composta que es pugui partir en trossos amb sentit, com para-sol o porta-veu, i escriu una pista curta per a cada tros i una altra per al tot. Als nens els encanta fer-ne i proposar-les a la resta de la família.
D’on ve la xarada?
La paraula ens arriba del francès charade, que se sol relacionar amb l’occità charrado, una paraula vinculada a xerrar o conversar. A França, al segle XVIII, les xarades eren un passatemps de saló: endevinalles enginyoses, sovint en vers, que es proposaven en reunions socials.
Al segle XIX, sobretot a Anglaterra, el joc va saltar de l’escrit a l’escena. En lloc de llegir les pistes, els convidats les representaven: una escena per a cada síl·laba i una última escena per a la paraula sencera. Aquestes xarades representades apareixen en novel·les conegudes de l’època, com Jane Eyre, on els personatges juguen a escenificar paraules a la casa de camp.
Com es va convertir en joc de mímica?
Amb el temps, les escenes es van fer més curtes i les regles més estrictes. Es va deixar de parlar, es van inventar senyals per dir “pel·lícula”, “llibre” o “nombre de paraules”, i el joc es va convertir en la mímica que coneixem avui. Curiosament, els gestos de síl·labes i el famós “sona com” són una herència directa de l’endevinalla original: continuem trossejant la paraula, només que ara amb el cos.
La baralla Fes-ne el So és un bon exemple de com el joc continua evolucionant: algunes variants permeten fer sons en lloc de quedar-se completament en silenci.
Com es juga a xarades avui?
La versió moderna es resumeix en pocs passos:
- Feu dos equips i prepareu paraules o títols en papers.
- Una persona agafa un paper i el llegeix en silenci.
- Actua la paraula sense parlar, amb gestos i tot el cos.
- El seu equip diu respostes en veu alta abans que s’acabi el temps, normalment un minut.
- Cada encert suma un punt i el torn passa a l’altre equip.
Per començar amb accions fàcils, la baralla Actua-ho té targetes com Menjant, Inflant un globus o Girant una crep. Teniu l’explicació completa a la guia de com jugar a xarades i totes les normes a les regles de les xarades.
Xarades, mímica o qui sóc: quina diferència hi ha?
En català el joc té diversos noms i variants que convé distingir:
- Xarades: el nom clàssic del joc i també de l’endevinalla de síl·labes.
- Mímica: com en diu molta gent a casa i a l’escola. Són les mateixes regles.
- Qui sóc: una variant en què qui endevina no veu la paraula, que porta enganxada al front o al mòbil, i els altres l’ajuden a descobrir-la.
- Xarades a la inversa: tot l’equip actua i només una persona endevina.
Totes comparteixen la idea de fons de la xarada original: arribar a una paraula amagada a base de pistes, rialles i una mica d’enginy.
