Es pot parlar a les xarades? Sorolls, llavis i excepcions
No, segons la regla clàssica no es pot parlar a les xarades: qui actua no pot dir cap paraula, ni xiuxiuejar, ni moure els llavis per vocalitzar la resposta, ni fer sons. Només es comunica amb gestos, expressions de la cara i moviments del cos. L’equip que endevina, en canvi, pot parlar tant com vulgui. Les excepcions, com les onomatopeies amb nens, s’acorden abans de començar.
Es pot parlar a les xarades segons la regla clàssica?
La gràcia de les xarades és precisament el silenci. Per això la regla tradicional és clara i estricta per a qui actua:
| No es pot | Per què |
|---|---|
| Dir paraules, encara que no siguin la resposta | Qualsevol paraula és una pista massa fàcil |
| Xiuxiuejar | És parlar, encara que sigui fluix |
| Moure els llavis vocalitzant la resposta | L’equip la llegeix als llavis |
| Lletrejar a l’aire amb el dit | Converteix la mímica en escriptura |
| Fer sons, sorolls o onomatopeies | Un “bup-bup” resol un gos en un segon |
| Taral·lejar o xiular | Amb les cançons seria massa fàcil |
En canvi, qui actua sí que pot fer servir les mans, la cara, tot el cos, objectes imaginaris i els senyals convencionals de categoria, nombre de paraules i síl·labes. Els teniu tots a la guia de gestos per a xarades.
I els sorolls i les onomatopeies?
Aquest és el dubte més habitual de les partides familiars. A la regla clàssica, qualsevol so està prohibit: ni aplaudiments que imitin alguna cosa, ni bufar, ni fer el soroll d’un cotxe. Ara bé, hi ha dues excepcions molt esteses:
- Amb nens petits. Molts pares permeten que els petits facin el so de l’animal com a última pista, perquè encara no tenen recursos per representar-lo només amb el cos.
- Les variants de sons. Hi ha una manera de jugar en què el so és justament el repte. La baralla Fes-ne el So té targetes com Gos bordant, bup-bup, Esternut, atxim o Cotxe arrancant, brrrm, pensades per jugar amb sorolls permesos.
La clau és no barrejar les dues coses sense avisar. Si una ronda es juga amb sons, que sigui per a tothom.
Es poden moure els llavis?
No. Moure els llavis com si diguessis la paraula, encara que no en surti cap so, es considera parlar. L’equip llegeix la boca i la mímica perd el sentit. Sí que es pot fer servir la boca per expressar: somriure, obrir-la de sorpresa, fer ganyotes o fer veure que menges o cantes. La diferència és que l’expressió acompanya el gest, no forma la paraula.
Es pot assenyalar coses de l’habitació?
Aquí les colles catalanes no sempre coincideixen. La norma més acceptada és aquesta:
| Situació | Normalment | Per què |
|---|---|---|
| Assenyalar parts del teu cos | Sí | El nas, l’orella o el peu són una eina de mímica |
| Assenyalar-te a tu o algú de l’equip | Sí | Serveix per dir “jo”, “tu” o “ell” |
| Assenyalar un objecte real que és la resposta | No | Si la targeta és “cadira”, tocar-ne una és fer trampa |
| Fer servir un objecte com a accessori | Depèn | Moltes famílies ho prohibeixen per mantenir la mímica pura |
Si dubteu, acordeu abans de començar que només es pot assenyalar el propi cos i les persones.
Pot parlar l’equip que endevina?
Sí, i és fonamental. L’equip ha de dir en veu alta totes les respostes que se li acudeixin, encara que siguin dolentes, perquè qui actua pugui reaccionar: assentir quan s’hi acosten, negar quan s’allunyen o fer el gest de “continua” quan van bé. Un equip callat és el pitjor enemic de l’actor. L’equip contrari, en canvi, ha d’estar en silenci per no despistar.
Excepcions que moltes colles accepten
A més dels sons amb nens petits, hi ha unes quantes excepcions que es veuen sovint a les partides catalanes. Cap no és obligatòria, però convé saber-les:
- Riure no compta: si a qui actua se li escapa el riure, no es penalitza.
- Dir “sí” amb el cap sempre és vàlid. Dir “sí” amb la veu, no.
- Persones amb dificultats de mobilitat poden jugar amb un company que faci els moviments mentre elles dirigeixen amb gestos de mans.
- Llegir la targeta a cau d’orella a un nen petit que no sap llegir és permès, sempre que es faci abans de començar el temps.
Què passa si algú parla per error?
Passa sovint, sobretot amb nens i quan l’equip està a punt d’encertar. Algunes penalitzacions habituals:
- Targeta anul·lada: el torn s’acaba i l’equip no puntua.
- Punt per a l’equip contrari: més estricte, per a partides competitives.
- Avís previ: el primer error es perdona, el segon anul·la la targeta.
- Res amb els petits: per als més menuts, un somriure i a continuar.
Com evitar discussions durant la partida
- Acordeu les normes en veu alta abans de la primera targeta: sons sí o no, assenyalar sí o no.
- Trieu un àrbitre que decideixi els casos dubtosos sense discussió.
- Feu una ronda de prova amb una acció fàcil de la baralla Actua-ho, com Menjant o Obrint una finestra, perquè tothom vegi com es juga.
- Les mateixes normes per a tothom, tret de les excepcions pactades per als nens.
Teniu totes les normes desenvolupades a les regles de les xarades.
